D 
Mira,
               G         A        D 
surt el sol a les ciutats on haguéssim pogut viure
               G         A        D 
i una llum plena de pau va inundant totes les cuines.
               G         A        G  
Jo faig pinta de tranquil, i tu sembles tan tranquil.la.
    Em7                  A        D 
I ens crido: “Treu-te la disfressa i revela qui ets!
    G                A            D 
No em crec que sigueu la vida que ens estem perdent”.

D 
Mira,
               G         A        D 
tot ha anat segons el pla, quin exemple d’harmonia,
                        G     A               D 
això és creure en el que un vol i invertir amb saviesa els dies,
               G                 A        G  
si prens nota, crec que ens surt un bon llibre d’aforismes.
    Em7                  A        D 
I ens crido: ”Observant-vos les mans, us he vist el truc!
    G                A            D 
No sou realment la vida que ens hem perdut”.

D 
Mira,
               G         A        D 
panderetes, serpentines, apa nena, quines mitges,
               G         A        D 
hi som tots, sí, però fixa’t bé, com et miro, com em mires.
                      G         A        G  
Va, assumim-ho, els dies bons gairebé som invencibles!
    Em7                  A        D 
I ens crido: “Això és lamentable teatre amateur!
      G               A            D 
I no la vida que se’ns escapa a cada moment”.

D 
Mira
                   G         A        D 
com els nervis no han pogut, les paraules que buscàvem.
               G         A        D 
Les diem i no fan por, les diem amb la veu alta:
                   G         A        G  
“Amor meu, sempre hi seré, amor meu, com ho dubtaves?”
    Em7                  A        D 
I ens crido: “Ja sé de què aneu i he perdut l’interès!
      G               A            D 
Que la vida que ens hem perdut simplement no existeix”